Parlar una llengua en classe no és només aprendre normes o aprovar exàmens. És entendre com sona, quan s’utilitza i per què forma part de la teua vida.
A la Comunitat Valenciana, aprendre l’idioma comença des d’infantil: molts xiquets l’escolten, el lligen, l’escriuen i l’utilitzen com a part del seu dia a dia a l’escola. Però la seua presència no sempre és la mateixa a tot arreu, ni es viu de la mateixa manera.
Des d’EVALEN, com a acadèmia de valencià online, t’expliquem com es treballa esta llengua a les aules, quins beneficis té començar a aprendre-la des de menuts i quins són els reptes que encara existixen. Este article t’interessa!
De quina manera està present el valencià a les aules?
Des d’infantil fins a secundària, el valencià apareix en el dia a dia de l’alumnat de diverses maneres. En molts centres, sobretot en els programes plurilingües, s’utilitza com a llengua per a impartir assignatures com coneixement del medi, plàstica o música. També es treballa de manera específica en l’assignatura de llengua valenciana, amb exercicis tant de lectura com de redacció i de comprensió.
En alguns casos, especialment en zones en les quals es parla poc fora de l’escola, pot ser quasi l’única oportunitat que tenen els xiquets per a estar en contacte amb esta llengua.
Per això, estudiar-la a l’escola es convertix en algo fonamental tant per a ensenyar-la com per a fer-la pròxima i útil per a tothom.
Beneficis d’estudiar valencià en l’etapa escolar
Que els xiquets aprenguen valencià a l’escola des de menuts té nombrosos beneficis que els acompanyen al llarg de la vida. Estos són els més importants:
-
Més facilitat a l’hora d’aprendre: com més prompte es comença a escoltar i parlar un idioma, més fàcil resulta assimilar-lo de manera natural. Els xiquets tenen una gran capacitat d’aprenentatge lingüístic i això els permet parlar-lo quasi sense esforç, com una part més del seu dia a dia.
-
Estimula el desenvolupament cognitiu: s’ha demostrat que els xiquets que creixen en entorns bilingües desenvolupen millor moltes habilitats. El cervell s’acostuma des de menuts a adaptar-se i a pensar de manera flexible, i això també els ajuda en altres àrees de l’aprenentatge.
-
Millor aprenentatge d’altres idiomes: les persones que creixen amb més d’una llengua desenvolupen habilitats que els ajuden a aprendre nous idiomes amb més facilitat, sempre que s’ensenye de manera equilibrada i amb sentit comú.
-
Connexió amb la cultura i l’entorn: conéixer la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana acosta l’alumnat a les seues tradicions, costums i arrels, i els fa sentir que formen part d’una comunitat.
-
Oportunitats professionals: moltes oposicions i llocs de treball públics demanen un nivell mínim de l’idioma i, en alguns casos, encara que no siga obligatori, es valora positivament. Pot ajudar a destacar en sectors com l’educació, la sanitat o l’administració pública.
Reptes en la inclusió del valencià en l’educació
Malgrat els avanços, ensenyar la llengua valenciana a l’escola continua afrontant alguns obstacles. Un dels principals és la diferència d’ús segons la zona de la Comunitat Valenciana. En algunes comarques es parla amb normalitat, tant a casa com al carrer. En altres, el seu ús és molt limitat, i això complica que s’aprenga i es normalitze.
Un altre repte important és la falta de recursos en alguns nivells educatius. Encara que cada vegada hi ha més materials en valencià, no sempre estan adaptats a les necessitats reals de l’alumnat, sobretot en secundària i batxillerat, quan les assignatures es tornen més específiques i exigents.
La importància de les famílies i l’entorn
Quan a casa es valora el valencià, encara que no es parle en el dia a dia, els xiquets ho noten. Si els pares mostren interés, ajuden amb els deures o simplement animen els fills a utilitzar-lo, l’aprenentatge millora molt.
També influeix el que passa fora de l’escola: si s’escolta al parc, a la tele o a les xarxes socials, es comença a veure com una cosa natural. No com una obligació, sinó com una ferramenta útil i real per a comunicar-se en el dia a dia.
Molt més que una assignatura
Aprendre una llengua no comença i acaba a l’aula. Encara que molts xiquets i xiquetes coneixen l’idioma per primera vegada a l’escola, que s’utilitze o no també es decidix en el dia a dia.
Quan l’escolten en altres contextos —a casa, al parc, mirant la tele o en activitats extraescolars— tot el que aprenen a classe té molt més sentit. Així s’aconseguix que la llengua deixe de ser una obligació i es convertisca en una cosa seua, com a part de la rutina.
Si l’idioma està present en la vida quotidiana, és més fàcil que el vegen com una cosa natural i útil. En canvi, si només l’associen amb deures o exàmens, el seu ús queda molt limitat. La manera en què el veuen fora de l’escola influïx molt en com l’entenen, el valoren i l’incorporen al dia a dia.