Aprendre un idioma pot ser una tasca complicada o senzilla, segons la situació i el cas concret de cada persona. Tanmateix, el que sí que és segur és que un idioma és el llenguatge que utilitzem per poder comunicar-nos i que, per tant, utilitzen les persones d’una zona concreta. A més, segons la definició específica de la RAE, es tracta de “llengua d’un poble o nació, o comuna a diversos”.
I, encara que d’entrada semble que tots els idiomes serveixen per dir les mateixes coses, però de manera diferent i en una ubicació específica, no és així. Hi ha llengües molt característiques i amb dades ben curioses. Per exemple, sabies que hi ha un idioma que només parlen 8 persones al món? O que el xinés mandarí és l’idioma més complicat d’aprendre? O que l’anglés és el que té més paraules?
Si vols saber més curiositats sobre els idiomes, a Evalen hem preparat aquest article on expliquem algunes de les més peculiars. No et deixaran indiferent!
Sabies que hi ha idiomes sense paraules per a certs colors?
Sí, com ho lliges: hi ha idiomes que no tenen paraules específiques per referir-se a un color concret. T’imagines veure un objecte i no poder dir quin color té perquè no hi ha cap paraula per a això? Encara que semble estrany i poc habitual, en certes llengües passa. Fins i tot, hi ha algunes llengües que tenen una sola paraula per definir dues tonalitats diferents.
Alguns exemples d’això que hem comentat:
-
El gal·lés és un idioma en el qual el blau i el verd es diuen igual: “glas”. Sí, amb un sol terme es refereixen a dos colors diferents.
-
Sabies que segons l’idioma que parles, el color que estàs veient és un o un altre? Per exemple, en l’idioma Dani (parlat a Papua Nova Guinea) només diferencien dues tonalitats de colors: els freds i els càlids.
-
En l’idioma Tsimané, a Bolívia, només tenen nom per al color negre, roig i blanc.
Els idiomes amb més parlants al món: dades sorprenents
Alguna vegada t’has preguntat quins són els idiomes més parlats o amb més parlants? És cert que l’espanyol és un dels idiomes més parlats del món i està al top 5, però n’hi ha altres que es parlen encara més.
L’idioma més parlat és l’anglés, amb un total de 1.456 milions de parlants, dels quals 380 milions són natius. Després està el xinés mandarí, amb un total de 1.138 milions de parlants. Seguit va l’hindi, a l’Índia, amb 609 milions. La quarta llengua més parlada és l’espanyol, amb 559 milions de parlants, i la quinta, l’àrab, amb 274 milions de parlants.
Tanmateix, arreu del món existeixen més de 7.000 idiomes diferents i la majoria d’ells amb prou faenes tenen un nombre gran de persones que els parlen.
Per què alguns idiomes no tenen un sistema d’escriptura?
T’imagines parlar una llengua i no poder escriure-la? Això passa, perquè hi ha diferents idiomes que només es parlen i no s’escriuen. Això succeeix en moltes zones remotes que han romàs aïllades i, per tant, no saben escriure. A més, hi ha moltes llengües remotes que s’han anat transmetent entre generacions parlant, sense necessitat d’escriure.
De fet, la majoria dels idiomes que existeixen no tenen un sistema d’escriptura com a tal. No obstant això, i malgrat això, aquestes cultures compten amb una varietat lingüística molt variada i diversa, però la falta de recursos i coneixements ha impedit el desenvolupament de la seua escriptura.
L’idioma més antic que encara s’utilitza: una mirada històrica
Si ens hem de quedar només amb un únic idioma més antic en ús hui dia, és complicat. De fet, ni els lingüistes professionals saben exactament quin és. Tanmateix, sí que n’existeixen diversos que encara es parlen i que són molt antics.
Per exemple, l’eusquera, una de les llengües parlades a Espanya, és una de les més antigues d’Europa. I a escala mundial, entre les llengües més antigues hi ha el xinés, l’hebreu, el grec, el persa (Iran, Afganistan i Tadjikistan) o el tàmil (l’Índia i Sri Lanka).
Idiomes inventats: de l’esperanto al klingon
Una altra de les curiositats sobre els idiomes és que n’hi ha alguns que s’han inventat, com és el cas de l’esperanto i el klingon.
L’esperanto no és l’idioma oficial de cap país. El va crear Ludwig Zamenhof a finals del segle XIX per facilitar la comunicació a escala internacional. L’objectiu era utilitzar aquesta llengua com una eina per poder comunicar-se entre diferents països del món, però no va funcionar. Està format per arrels i afixos provinents de l’alemany i altres llengües derivades del llatí.
Per la seua banda, el klingon el va inventar Marc Okrand i té gramàtica i vocabulari propis. Aquesta llengua s’ha utilitzat molt en el món de la ficció i s’empra en la literatura, en la música i en la cultura en general. De fet, hui dia es pot aprendre.
Com els idiomes influeixen en la nostra manera de pensar
Encara que semble estrany, saber un idioma o un altre, i sobretot parlar una llengua o una altra, influeix en la manera de pensar. Això es deu a la forma de conceptualitzar el temps i l’espai; també canvia la capacitat de prestar atenció i d’aprendre nous conceptes per parlar d’una cosa concreta. Això influeix en la flexibilitat cognitiva i fa que qui parla més d’una llengua tinga diferents maneres de parlar d’una mateixa cosa, per exemple.