Història del valencià: orígens i evolució de la llengua

El valencià és una llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana i en altres zones. La història d’aquest idioma abasta molts segles d’història, fins i tot mil·lennis, fins arribar a l’estat actual.

En aquest article, des d’Evalen, vos mostrem la història del valencià, així com les influències que ha tingut fins a formar el llenguatge actual que trobem hui. Comencem!

Tessitures teòriques sobre l’origen del valencià

L’origen del valencià ha sigut objecte de debat i existixen diferents teories que intenten explicar-ne la procedència. Aquestes teories oferixen perspectives diferents sobre els factors que han influït en la formació d’aquesta llengua.

Teoria mossàrab

Una de les teories sobre l’origen del valencià és l’anomenada teoria mossàrab. Segons aquesta teoria, l’existència del valencià es deu a la continuïtat poblacional i lingüística a València durant el domini musulmà.

Es sosté que els mossàrabs, cristians que vivien en territoris musulmans, haurien conservat la seua llengua romànica, que amb el temps evolucionaria cap al valencià.

Teoria de la repoblació

D’altra banda, es troba la teoria de la repoblació, que postula que l’antic Regne de València va ser colonitzat completament per catalans.

Segons aquesta teoria, el valencià seria una variant del català, fruit de la influència lingüística dels colonitzadors catalans en la regió de València.

Ara bé, atés que en el període de conquesta del Regne de València (abans que hi haguera un Regne de València pròpiament dit) no hi va haver una gran despoblació, i pareix que es van mantindre els idiomes del lloc, aquesta és la hipòtesi més complicada de justificar.

Teoria occitanista

Existix també la teoria occitanista, que defén que el valencià forma part d’un grup de llengües íntimament lligades entre si, conegudes com a llengües occitanoromàniques. Segons aquesta teoria, el valencià tindria influències de l’occità, llengua parlada al sud de França, i compartiria trets lingüístics amb altres llengües d’aquesta família.

Aquestes tres teories, entre altres, són exemples de les diferents tessitures teòriques que han sorgit per a intentar explicar els orígens del valencià. Tanmateix, és important destacar que el valencià és una llengua amb arrels en el llatí, però que ha evolucionat de manera distinta, influenciada per diverses cultures al llarg de la seua història.

Aportacions de les antigues civilitzacions al valencià

El valencià, igual que altres llengües, ha sigut modelat al llarg de la seua història per les diferents civilitzacions que han deixat empremta en la regió. Aquestes aportacions han contribuït a enriquir i diversificar la llengua valenciana, dotant-la d’una identitat única.

Una de les civilitzacions que va tindre un impacte significatiu en l’evolució del valencià van ser els íbers. Aquests antics habitants de la península Ibèrica van deixar la seua influència en el vocabulari i la fonètica de la llengua, aportant paraules i sons que encara perduren en l’actualitat.

Els fenicis també van deixar la seua marca en el valencià a través del seu comerç i del contacte amb els antics habitants de la regió. La seua influència es pot apreciar en termes relacionats amb la navegació, el comerç i l’agricultura.

La cultura grega, coneguda per la seua riquesa literària i filosòfica, també va influir en el valencià. El seu llegat està present en àrees com la filosofia, la ciència i l’art, enriquint el vocabulari i la connotació de certs termes en la llengua valenciana.

Però, sens dubte, una de les civilitzacions que més impacte va tindre en el valencià va ser la romana. Amb l’arribada dels romans, el llatí es va convertir en la llengua dominant a la regió. Aquesta influència es reflectix en la gramàtica, la morfologia i el lèxic del valencià, que té el seu origen en el llatí vulgar.

Una altra civilització que va deixar empremta en el valencià va ser l’àrab, durant el període de domini musulmà a la península Ibèrica. Aquesta influència es pot apreciar en termes relacionats amb l’agricultura, l’arquitectura, la gastronomia i l’organització social.

La llengua romana i la seua influència en el valencià

El valencià, igual que altres llengües romàniques, té les seues arrels en el llatí, llengua parlada per l’Imperi Romà. Durant la presència romana a la Península Ibèrica, el llatí va ser introduït i adoptat per la població local, influint en la formació de les llengües vernacles de la regió.

La influència del llatí en el valencià es pot observar en diversos aspectes, com el lèxic i la gramàtica. Moltes paraules en valencià tenen el seu origen en el llatí, encara que al llarg dels segles han patit transformacions fonètiques i morfològiques.

A més del lèxic, l’estructura gramatical del valencià també mostra influències del llatí. El sistema de declinacions i la conjugació verbal són aspectes heretats d’aquesta llengua mare.

Un altre aspecte destacat és la influència de la cultura romana en la societat valenciana. Durant el domini romà, es van introduir institucions i pràctiques que van contribuir al desenvolupament cultural i social de la regió.

És important destacar que, encara que el valencià prové del llatí, ha evolucionat de manera independent del català i d’altres variants del romanç. Tot i que compartixen similituds, cada llengua presenta característiques pròpies que les distingixen.

Aquesta influència romana en el valencià és un testimoni històric de la riquesa cultural i lingüística de la regió, reflectint la fusió de diferents tradicions i llegats al llarg del temps.

Influència del domini musulmà en el valencià

El període de domini musulmà a la península Ibèrica va tindre un impacte significatiu en l’evolució i el desenvolupament del valencià. Durant la major part de l’Edat Mitjana, la regió de València va estar sota el control d’Al-Àndalus, l’entitat politicocultural musulmana a la península.

L’arribada dels musulmans va portar amb si un nou idioma, l’àrab, que es va convertir en la llengua de prestigi i de l’elit governant. No obstant això, malgrat la dominació àrab, el romanç vernacle parlat per la població local va continuar existint. Aquest contacte lingüístic entre l’àrab i el romanç valencià va donar lloc a una sèrie d’influències mútues en tots dos idiomes.

L’àrab va influir en el valencià en diverses àrees, com el vocabulari, la fonètica i la gramàtica. Nombrosos préstecs lèxics de l’àrab van ser incorporats al valencià, enriquint el seu vocabulari amb termes relacionats amb l’agricultura, la gastronomia, el comerç i altres aspectes de la vida quotidiana. A més, algunes característiques fonètiques de l’àrab també van deixar empremta en la pronunciació del valencià.

Aquesta influència lingüística no sols es va limitar a l’àmbit de l’àrab, sinó que també es va produir una interacció amb altres llengües presents en la regió sota el domini musulmà. El contacte amb el mossàrab, el romanç parlat pels cristians que vivien en territoris musulmans, va contribuir a la riquesa lingüística del valencià.

És important destacar que, malgrat la influència musulmana, el valencià no es va convertir en una llengua àrab ni va perdre la seua identitat com a llengua romànica. Aquesta influència, encara que significativa, va formar part del procés d’evolució i desenvolupament del valencià al llarg de la seua història.

Quan va començar la reconquesta per part dels cristians, el territori musulmà es va dividir en regnes, o taifes. De fet, és ací quan naix el Regne de València (Regne de València en valencià), un territori que arriba al seu màxim esplendor durant l’ocupació musulmana, aproximadament cap al segle XIII.

En aquest regne, el mossàrab pareix que era el llenguatge del poble pla, parlat per la major part de la població, i fins i tot per governants de l’època, cosa que indica que aquest precursor del valencià continuava vigent.

Desenvolupament i evolució de la llengua valenciana amb el domini cristià

Conforme passa el temps, els cristians guanyen terreny i es troben en disposició de conquerir el Regne de València, concretament, per part de la Corona d’Aragó. En arribar i vore un regne tan avançat a nivell agrícola i econòmic, el rei Jaume I va decidir convertir-lo en un regne independent dins de la Corona d’Aragó.

Aquesta decisió també es deu al fet que moltes ciutats no van lluitar de manera directa contra la Corona, sinó que van acceptar la situació i van fer acords amb els conquistadors per a poder quedar-se. Gràcies a això, no hi va haver una gran despoblació, i l’idioma valencià va continuar viu.

És més, amb el creixement per les zones conquerides, i la gran quantitat de dialectes i idiomes de la Corona, el rei Jaume I va vore necessari implantar un idioma únic, i el seu desig va ser que el valencià fora l’idioma oficial de tot el territori.

Cal destacar que aquest mateix procés va ocórrer a Castella amb el rei Alfons X el Savi, qui va promoure l’ús del castellà com a idioma oficial.

El segle XV en especial, i també podem incloure fins a la meitat del segle XVI, és l’època del Segle d’Or valencià. Això ocorre gràcies al creixement de València, que es convertix en un port molt important pel seu comerç de seda. Cal ressenyar que la primera impremta de la Península Ibèrica es va instal·lar a València, cosa que va ajudar a la progressió del valencià en aquest temps de la història.

Presència històrica del valencià i la seua influència en l’actualitat

El valencià ha tingut una presència històrica significativa a la regió de la Comunitat Valenciana i ha exercit un paper important en la configuració cultural i lingüística de la zona. Al llarg dels segles, aquesta llengua ha demostrat la seua resistència i vitalitat, adaptant-se als canvis històrics i a les influències de diferents cultures.

La presència històrica del valencià i la seua influència en l’actualitat es reflectixen en la riquesa i diversitat lingüística de la regió. Aquesta llengua representa la identitat i el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, i el seu valor és reconegut i valorat pels seus parlants.

Actualment, té la consideració de llengua pròpia a la Comunitat Valenciana, segons establix l’Estatut d’Autonomia d’aquesta regió espanyola, per la qual cosa s’usa de manera habitual en documentació i administració legal i jurídica. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és l’organisme lingüístic valencià oficial, que té la funció d’establir la gramàtica valenciana, així com la resta de la normativa de la llengua valenciana.

La promoció del valencià com a llengua pròpia a la Comunitat Valenciana s’ha vist reflectida en la presència d’aquesta llengua en l’educació, a on s’impartixen assignatures en valencià i es fomenta el seu ús en l’àmbit escolar. Així mateix, s’han desenvolupat programes d’ensenyament i aprenentatge que busquen garantir la competència lingüística en valencià entre la població. Un dels organismes que fomenta la cultura del valencià és la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

En l’actualitat, el valencià continua sent una llengua viva i dinàmica, en constant evolució. La riquesa de la seua història i la seua connexió amb les diferents èpoques històriques el convertixen en un tresor lingüístic que mereix ser apreciat i preservat.